Mi blog se ha mudado! Redireccionando…

Deberías ser redireccionado/a automáticamente. Si no, visita http://labuhardilla.wordpress.com y actualiza tus enlaces.

miércoles, 1 de marzo de 2006

Dotze mesos

Gràcies, Roger.

Gràcies per aquest any meravellós. Ets el millor que m'ha passat i el millor que em podia passar. T' estimo tant...

Gràcies per tenir el coratge de fer, com tu dius, el passarell, per venir-me a buscar i ser tan valent. Mai vaig pensar que erets un psicòpata. És la cosa més romàntica que mai han fet per mi...

Gràcies per la paciència al principi. Gràcies per saber estar cada cop que et necessitava. Gràcies per entendre les meves pors i per dir sempre les paraules adequades.

Gràcies per ser com ets, per fer-me riure, pels silencis íntims i les mirades que diuen més que les paraules, per la teva magnífica manera elegant, raonable i senzilla d'acceptar les coses i trobar solucions. Gràcies per enamorar-me quasi sense que m'adonès, suaument com cau i es posa la neu silenciosa.

Gràcies per cada petita cosa especial que constantment fas per mi. Gràcies per les atencions i per com em cuides. Gràcies perquè la màgia no sempre està en les sorpreses sino en el dia a dia. Gràcies per aquesta dolça quotidianitat que mai havia sentit.

En definitiva, gràcies per aquests dotze mesos.

En vull molts més.

2 comentarios:

Ro dijo...

envidiable...
lo que cuenta en su nota es envidiable... y casi mágico...
cuídelo...

Nuala dijo...

Realmente me siento afortunada...

Si dejo comentarios en su blog prometo que serán más constructivos que los de Lone Rider. ;)